Alzheimer

A la passada classe de fonaments de psicologia vam treballar la memòria i varem veure un vídeo que tractava sobre l'Alzheimer i he buscat informació sobre la progressiva demència que va patint la persona afectada.

Primer es comença per simples pèrdues de memòria que es caracteritzen per oblidar fets recentment apresos i per no poder adquirir nova informació. El pacient també pot experimentar manques d'atenció, planificació o raonaments.

Quan la demència comença a ser més moderada, el pacient experimenta a poc a poc la pèrdua de reconeixement d'objectes i persones. També van incrementant els problemes amb el llenguatge, llegir i escriure.

La memòria a llarg termini que fins ara es mantenia intacta comença a deteriorar-se.

Per últim, quan la demència ja és molt avançada, es deteriora la massa muscular perdent progressivament la mobilitat fen que no es pugui alimentar a ell mateix i que es vegi obligat a quedar-se al llit. Si la mort encara no li ha arribat al pacient per causes externes com infeccions per ulceràs o neumonia, el llenguatge es perd completament.

Com podem veure l'Alzheimer te conseqüències devastadores i fa passar un mal tràngol al pacient i a la seva família.

És una autentica llàstima que no hi hagi un remei per aquest tipus de malaltia perquè són bastants la gent que arriba a patir-la.

I parlant de la memòria he trobat una pel·lícula que em va agradar molt i que tracta sobre una noia que pateix un accident i com a conseqüència no s'en recorda de res del dia a dia, és a dir, quan s'en va a dormir i es desperta no recorda res del dia anterior però tot el que havia fet abans del accident si. La pel·lícula s'anomena 50 primeras citas i es protagonitzada per els actors Adam Sandler i Drew Barrymore.

Les Emocions

Avui hem tractat a classe el tema dels porcessos psicologics bàsics. Hem estat parlant de les sensacions i la percepció i hem dit que els sentiments no són cosa unicament psicologica, sino que també influeixen fisiologicament. He volgut saber més sobre aquest tema i he buscat informació sobre les emocions ( que com hem dit a classe van molt lligades a les sensacions ) en el component fisiologic.

Per començar, les emocions són una serie de canvis que es pordueixen en el Sistema Nerviós Central.

Segons Davidoff són dos més els que tenen que veure també amb les emocions: el Sistema Limbic i el Sistema Nerviós Autonom.

Durant el processos emocionals es considera que s’activen les següents parts del SNC:

• L’escorça cerebral que regula i integra les reaccions relacionades amb les emocions.
• El hipotalam que forma part del sistema limbic, el qual es dedica a l’activació de el sistema nerviós simpatic i esta relacionat amb les emocions com la por, l’enfado, etc
• La amigdala relacionada amb l’ira, el dolor, el plaer...
• La Medula espinal.

Altres incestigadors, van demostrar com les emocions ens afectaven fisiologicament.

Aquest és el cas que hem comentat una mica a classe de Harold Wolff que va demostrar que les parets estomacals reaccionaben a les emocions canviant el flux sanguini i altres components.

Un altre investigador anomenat Albert Alx va demostrar que el perill provoquen reaccions al cos similars a l’adrenalina i també que els insults provoquen reaccions musculars, respiració més forçada, etc.

També Gary Schowartzva demostrar que segons quines reaccions emocionals fan que es produeixi canvis de tensió muscular facial que no es capten a simple vista pero instrumentalment si.

Jo crec que les emocions ens poden afectar més del que ens pensem fisiologicament i crec que és una caracteristica clau en els essers humans. Que fariem sense emocions?

La vida no tindria cap mena de sentits sense elles.

Escolta Activa

L'altre dia vam treballar a classe de fonaments de psicologia l'escolta activa.

Ho vaig trobar molt interessant ja que gràcies a aquest tipus d'escolta podem millorar una situació complicada molt més del que pensem, i també considero que és una actitud que te que agafar el psicòleg en tot moment ja que l'escolta activa compren totes les actituds imprescindibles per un psicòleg, com per exemple l'empatia, atenció, confidencialitat, i altres actituds que fan falta per ser un bon psicòleg.

Després vam tenir la sort de poder aprofundir molt més en l'escolta activa en la classe de Capi en la qual ens mostraven les normes del control emocional, el proces de l'escolta activa, els nivells d'escolta i els aspectes verbals.

Després vam fer un exercici en que consistia en que havíem de apuntar una situació difícil en un paper i per darrera apuntar com ens sentíem, després un company llegia la situació i intentava empatitzar i vaig poder observar que és més difícil del que sembla.

Com m'ha interessat aquesta classe he buscat més informació de l'escolta activa i concretament, en aquesta pagina, http://www.psicologia-online.com/monografias/5/comunicacion_eficaz.shtml, en el punt tres tracten l'escolta activa, com la seva definició, els element que la faciliten i no, les habilitats de l'escolta activa i també tracten un tema que no em tractat a classe que són una serie d'aspectes que milloren la comunicació i trobo que són molt importants per l'escolta activa, aquests espectres per millorar l'esolta activa van des de elegir el moment i el lloc adequat fins a cuidar la comunicació no verbal, o a no parlar del passat, per tan podríem dir que l'escolta activa és tot un conjunt, és a dir, que no només depèn d'escoltar i parlar sinó també la posició de les persones, la forma en la que parlem, on estem, etc.

Necessitats Humanes

En la classe del dia nou de novembre vam traballar a classe la piràmide de les necessitats humanes presnetada per Maslow a la classe de teoria de fonaments de psicologia.

Maslow deia que el comportament humà és el resultat que tenen les persones de cubrir les seves necessitats.

Maslow va presentar les diferents tipus de necessitats dividides en una piràmide, començant per abaix, esta les fisològiques o necessitats bàsiques que són les de menjar, veure, etc. Després venen les de seguretat, és a dir, tenir refugi (casa), etc. Seguidement estan les de amor i familia, seguides de l’estima (autoestima, etc) i per ultim les de autorealització.

Després en una classe de pràctiques amb l’Ernest, vam treballar els comportaments orientats a la satisfació de les necessitats humanes que es dividien en tres:

els comportaments constructius (l’individu adquireix cubrir una necessitat i thotom surt beneficiat), els comportaments destructius (adquireix la necessitat però algú surt perjudicat) i els comportaments fallits (no s’adquireix la necessitat).

Després vam fer un exercici en que consistia en posar un ejemple de cada un d’aquets comportaments aplicats a cada una de les necessitats de Maslow i en el cas dels comportaments fallits teniem que posar una solució.

Això de les necessitats humanes ho he trovat molt interesant i sobretot el que diu Maslow:

no hi ha cap cultura que satisfaci totes les necessitats proposades.

Això em va fer pensar i baix pensar que qui diu cultura, actualment pot dir estat. Pues baix pensar en si havia algun estat que satisfes totes les necessitats, per començar, tots els paissos del terçer mon com els paissos de l’america del sud, africa i bona part d’asia no compleixen els més basics com els de les necessitats bàsiques i seguretat, alguns incompleixen els de l’estima i fins i tot alguns arriben a l’autorealització. Després baix pensar en els altres paissos desenvolupats com Estats Units i d’altres que cobreixen casi totes les necessitats, però el que em pregunto jo és, si es podria dir, que Estats Units no cobreixen la necessitat de seguretat respecte ha la salut ja que no tenen seguretat social? és a dir, si no tens diners a Estats Units no tens possibilitat a la satisfacció de la salut?

També he trovat mol interessant la necessitat de autorelaització i e buscat informació al respecte. Segons Maslow, per poder tenir coberta aquesta necessitat fa falta que previament tinguem totes les altres necessitats cobertes. Malow també deia que mol poca gent aconsegueix ser autorealitzada però va elvorar una llista de qui ell creia que ho era com Albert Einstein, i altres personatges famosos que Maslow deia que compartien una serie de caracteristiques en comu per ser autorealitzats:

-centrats a la realitat: podem distingir el que és fals de la veritat o realitat.

-centrats en el problema: ens enfrentem als problemes en virtut de les seves solucions

-percepció diferent dels significats i els objectius

per tant, quan aconseguim autorealitzarnos aconseguim molts avantatges en la vida.

Autoestima

Aquesta setmana hem tractat l'autoestima a classe de fonaments de psicologia i l'he pogut observar dese dos punts de vista, una del model presentat per Nathaniel Branden i l'altre, el model Rogerià presentat per Rogers, aquesta ultima seria una viso més humanista.

La primera visió de l'autoestima deia que aquesta comptava de dos components:
- l'eficacia personal, és a dir, sentir que t'en surts be de les coses
- respecte a un mateix, és a dir, acceptar-te a tu mateix.
Nathaniel també presenta els 6 pilars de l'autostima per poder-la aconseguir. I també mostra una altre manera de pujar l'autoestima que consisteix en una serie de frases que has de acabar de completar.

La segona visió presentada per Rogers, consistia en que l'autoestima estava composada per dos peces:
Jo ideal: com ens agradaria ser
imatge del jo: com creiem que som
Rogers diu que si hi ha molta distància de semblança entre els dos jo, l'autoestima serà baixa i per pujar-la hem de escorçar la distancia.

Després vam fer una practica molt interessant en que consistia en ajudar algú a pujar l'autoestima, un dels casos que vam plantejar va ser la de un noi que li havia baixat l'autoestima des de que va tallar amb la seva novia i li proposem una serie de activitats per que pugi l'autoestima.

Amb tot això de l'autoestima he buscat informació i m'agradaria ressaltar una cosa que he trobat. Segons l'autoestima per Renny Yagosesky és un recurs integral i que fa possible el desenvolupament personal, també diu que l'autoestima ens afecta a la salut, a les relacions i a la productivitat. M'ha fet penar això de que afecta a la salut ja que no m'ho separava.

Els Mecanismes de Defensa

La classe passada vam tractar els mecanismes de defensa proposats per Anna, filla de Freud.
Com el nom indica, són mecanismes de defensa que s'activen guardant els problemes en el inconscient per tal de manejar l'ansietat i preservar l'equilibri psíquic.
Vam elaborar la llista que va proposar Anna i a tots els hi trobo molt de sentit.
M'ha sorprès les coses que pot arribar a fer la nostra ment per tal de trobar-nos be mentalment parlant.
Després en el exercicis pràctics vam treballar els mecanismes sublimar que és una tècnica de desfogar els problemes de manera socialment ben vista.
Crec que és bo el us d'aquesta tècnica perquè crec que és una bona manera de desfogar-te.

Cognitivisme

La classe que vam fer aquest dilluns passat va resultar també força interessant.

Vam parlar dels Cognitivistes i el que més em va cridar l'atenció va ser l'esquema cognitiu, que consisteix en que els cognitivistes creuen que quan rebem un estímul, abans de donar la resposta, precesem la informació, és a dir, que hi ha un seguiment de pensaments i creences i després una serie de coseqüencies emocionals i conductuals.

També vam seguir veien més tories cognitivistes com la forma de pensament. Segons ells hi ha dos formes de pensar, adecuadament i inadecuadament, i aqui és on es troven, com ells diuen, les distorsions cognitives. Segons ells , aquestes distorsions, són males interpretacions dels fets que desenvoquen a múltiples conseqüencies.

Estic molt d'acord amb la forma de pensar dels cognitivistes perquè aquestes distorsions, són comportaments que suceixen molt sovint i crec que es bo saber-los per poder detectar segons quines distorsions mentals als pacients.